“És inacceptable que Peces-Barba tracti Catalunya com una colònia”

L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha afirmat que "és inacceptable que Gregorio Peces-Barba tracti Catalunya com una colònia”. En la seva opinió, Peces-Barba “ja s’ha reprovat a si mateix” amb aquestes declaracions fetes a un congrés d’advocats a Cadis. Pere Navarro té en compte que “Peces-Barba ha estat sempre una persona moderada” , però que “no es pot fer broma ni frivolitzar amb l’encaix de Catalunya a Espanya”. Per a Navarro, el model federal que defensen el PSC i la seva candidata, Carme Chacón, és la millor fórmula per resoldre aquest encaix satisfactòriament.

Read more...

Carme Chacón: "Hem de posar els mercats al servei de les persones"


La nostra candidata i cap de llista del PSC a les generals, Carme Chacón, ha plantejat al Cercle d'Economia les grans línies de l'estratègia socialista per sortir de la crisi, tot defensant l'Estat del benestar "amb una societat cohesionada i amb major igualtat d’oportunitats”. Carme Chacón ha afirmat que “avui més que mai, és temps per a la política, perquè serà la que posi els mercats al servei de les persones”. Els socialistes creiem que Catalunya està ben posicionada per liderar la sortida de la crisi d'Espanya. Així, Carme Chacón ha argumentat que “quan a Catalunya li ha anat bé, a Espanya li ha anat bé, i hem prosperat quan ho ha fet la resta d’Espanya”. I ha afegit que la posició de Catalunya “és única per ser el referent econòmic i social de tot el país. Aquesta és la Catalunya que volem, que sigui l’avantguarda d’Espanya, que marqui el camí a la resta”.

Read more...

Nit de l'Empresari 2011: valentia i consens per sortir de la crisi


Autoritats, amigues i amics,

us vull donar la benvinguda a la ciutat de Terrassa, i vull agrair que un any més la CECOT l’hagi escollit per celebrar la nit de l’empresari, o potser hauríem de dir, millor, de l’empresari i l'empresària per motius que després explicaré.

Avui som més lliures que ahir. Ahir la banda terrorista ETA -i ho dic amb tota la prudència possible- ahir la banda terrorista ETA va anunciar que deixava de fer actes terroristes, actes de violència. En aquest moment recordem especialment i estem al costat de totes les víctimes d’ ETA, perquè en la nostra ciutat i en el nostre país hem patit aquest terrorisme d’una forma molt directa. Recordo avui aquí el regidor de Viladecavalls Paco Cano que va morir als carrers de la ciutat de Terrassa. I vull agrair també l’esforç que durant molts anys, les forces i cossos de seguretat han fet perquè ahir es produís aquesta declaració que -no ho dubteu en cap moment- és una declaració de derrota de la violència, del terrorisme, i és una declaració de victòria de la societat democràtica.

Voldria felicitar els guardonats i especialment a la Sra. Maria del Mar Raventós. Abans deia que aquesta és també la nit de l'empresària: cal reivindicar el paper de les dones, al món de l’empresa, al món de l’economia i també el paper de les dones a la nostra societat. Probablement vivim al país que té la legislació més avançada del món pel que fa a igualtat d’oportunitats entre homes i dones, però encara avui la realitat ens diu que aquestes lleis, aquestes igualtats d’oportunitats que estan escrites no són reals a la nostra vida quotidiana.  La societat no pot progressar adequadament si no utilitza tota la seva força, si no utilitza la força del 100% de totes les persones que hi viuen i no només el 50%. Permeteu-me doncs, per tant, que reivindiqui aquest paper de les dones a la nostra societat.

El moment és molt difícil. Ho és per a les empreses i també per a moltes famílies, per  a empreses que intenten subsistir i famílies que també avui intenten tirar endavant a la nostra societat i al nostre país. El pitjor de tot és que s’ha generat una imatge de desconcert. Les polítiques econòmiques que ens venen d’ Europa un dia sembla que són  d’una manera i l'endemà d'una altra i ens imaginem i ens pensem i sospitem que a vegades aquestes politiques econòmiques estan dictades més en funció dels cicles electorals dels diferents països, que no pas per la raó o pensades per sortir d’aquesta crisi.

La sensació que tenim és que hi ha hagut poca política, poca direcció política, i molta especulació, massa especulació i jo us voldria proposar algunes coses del que penso que hem de fer, algunes propostes que en part coincideixen precisament amb un manifest que s’ha presentat aquests dies per part del Cercle d’Economia:

1.- Racionalitzar la despesa pública i adaptar-la a les nostres possibilitats reals, però sense comprometre el benestar ni la cohesió social. L'austeritat no és retallar indiscriminadament, sinó prioritzar intel·ligentment.

2.- Revisar a fons les ineficiències del sistema econòmic i potenciar allò que funciona bé i el que podria donar grans resultats, com l'apropament entre el coneixement, les universitats i l’economia productiva.

3.- Impulsar mesures de xoc per rebaixar l'atur juvenil i aprofitar tot el talent que tenim.

4.- Prioritzar les inversions en infraestructures que generin activitat econòmica com el corredor ferroviari del Mediterrani, el Quart Cinturó o el Metro del Vallès.

5.- Revisar en profunditat el sistema fiscal perquè sigui més just i castigar durament el frau i les trampes.

6.- Tancar la reestructuració del sistema financer i tornar a crear les condicions perquè hi hagi crèdit per a les empreses.

7.- Generar confiança, fortalesa i esperança en tota la societat.

8.- Aprofitar els avantatges que representa per a les empreses l'Estat del Benestar. La cohesió social és bona per a les persones i també per a l’empresa.

9.- Situar la política al lloc que li correspon i fer, entre tots i totes, més i millor política.

10.- Aprofitar a fons l’actual sistema de finançament i millorar-lo per atendre les necessitats i prioritats de Catalunya, sense oblidar la nostra voluntat de ser solidaris amb la resta dels pobles d’Espanya.

11.- I finalment, i principalment més i millor Europa.

Com ho hem de fer tot això? Amb valor, tots plegats. Amb molta valentia i molt consens. Aquesta no es una crisi només econòmica, és una crisi també social, política i de model mundial, i cal que els governs, empresaris i treballadors també,  cadascú des del seu lloc,ens   a treballar  conjuntament. No ens podem resignar i no ens resignem: si voleu ens podem fins i tot indignar, sí, però sobretot el que cal ara és proposar i actuar, i des del món local ho fem, ho hem fet sempre, perquè  és en el món local on veiem els problemes i on podem intuir també les  solucions i on podem  actuar moltes vegades i fer-ho ràpidament.

Perdoneu que posi un exemple de la nostra ciutat, de Terrassa. Nosaltres hem creat una taula en la qual hi ha les entitats financeres, les econòmiques i l’Ajuntament, perquè tenim un greu problema amb les hipoteques i els desnonaments i és i serà encara més greu. Teníem i tenim un problema amb els crèdits, especialment a la petita i mitjana empresa i al comerç i el tindrem en el futur immediat. Teníem i tenim problemes pel que fa referència als serveis socials, i els continuarem tenint.

D'aquesta taula ja estan sortint propostes concretes per millorar totes aquestes situacions, propostes que sense dubte des de la nostra ciutat , des del nostre territori serviran d’exemple i de model per a altres ciutats per a altres territoris i per a tot el país. Aquest és un exemple del que podem fer de de l'àmbit local.

Jo crec que avui, en aquesta Nit'2011 hem de reivindicar especialment la força que es veu aquí i la força que es veurà en el lliurament de guardons que tot seguit es portarà a terme. Aquí hi ha molta força. Hem de reivindicar la força dels empresaris i empresàries, la força dels treballadors i treballadores, dels moviments socials, perquè és una força que existeix, i hem d’utilitzar-la per treballar, per treballar molt per millorar Terrassa, Catalunya, Espanya, Europa i el món. Penseu una cosa: sense cap dubte, ningú no ens arreglarà  res, tot comença aquí, avui i en molts llocs com aquest. Jo us animo no a que comencem sinó que continuem treballant i ho fem amb confiança, amb optimisme, reconeixent els problemes però també amb voluntat de trobar-hi solució.

(Transcripció del parlament de Pere Navarro a la Nit de l'Empresari 2011)

Read more...

Trencar les parets de vidre (article a El Periódico)

Deia Ignacio Ramonet en aquest diari, parlant del 15-O, que les classes mitjanes i els joves, veient el seu futur esfondrar-se, reclamen més política, una política que controli els mercats. «S'ha acabat el temps dels ciutadans callats, uniformitzats, reduïts a espectadors», afirmava Federico Mayor Zaragoza en les mateixes pàgines.

El moviment dels indignats, multitudinari, global i vist amb simpatia encara per més gent de la que el 15 d'octubre va sortir al carrer, és una expressió d'un ampli descontentament cap a l'exercici de la política. En part, per la incapacitat demostrada d'entendre els grans moviments de fons a nivell mundial i per unes maneres de fer que es perceben molt allunyades de les de la majoria.
La casualitat ha volgut que aquesta gran expressió de descontentament coincidís amb el cap de setmana en què els companys socialistes francesos van celebrar la segona volta d'unes eleccions primàries que han significat -ja ho podem dir- una entrada d'aire fresc en la política francesa i, per sort, en el socialisme europeu.

Amb la decisió d'obrir per primera vegada a tota la ciutadania l'elecció del candidat a presidir la República, el Partit Socialista francès ha trencat les inèrcies d'un partit tancat des de fa anys en si mateix i ha fet aflorar a la llum pública un debat basat en la confrontació d'idees. La resposta ha estat magnífica: prop de tres milions de francesos s'hi han bolcat i han demostrat que, quan se'ls té en compte, encara conserven el gust per la política.

Ha arribat un moment en què la política, per ser respectada, ha de ser més compartida, més oberta, més participada. Tant a l'interior dels partits com en la relació entre els partits i la ciutadania. Els socialistes francesos han entès que, si perdem la consideració dels ciutadans, també perdem autoritat moral a l'hora de governar les nostres societats i lluitar contra les injustícies.

Crec que tenim la necessitat de deslliurar-nos de les rutines i les maneres de fer que afavoreixen l'endogàmia, ens tanquen en nosaltres mateixos i ens allunyen de la ciutadania. Fins al punt que a molts ciutadans se'ls fa difícil entendre les nostres decisions, i encara més compartir-les. Hem de trencar el cercle pervers de la desconfiança. I això passa per travessar les parets de vidre dels partits, perdre la por als debats públics i les decisions preses directament per la ciutadania i fer que les nostres idees i preocupacions arribin també als carrers i les places, com hi ha arribat el descontentament, i de manera inapel·lable.

Les primàries del PS francès han estat un clar intent de sortir del cau. De renunciar a prendre les decisions entre pocs, per escoltar tothom qui comparteix valors d'esquerres. De resultes d'això, François Hollande és avui un candidat més fort del que ho hauria estat si hagués estat escollit en una elecció interna. I els ciutadans han pogut escoltar un debat, excepcional pel seu contingut i excepcional perquè s'ha dut a terme des de la rivalitat però també des del respecte, fugint dels agres retrets i acusacions que desqualifiquen l'anomenada classe política.

Després de quatre anys de crisi econòmica, quan ja ha quedat en evidència, com diu Ramonet, la poca incidència dels polítics en els grans temes globals, quan la decepció dels ciutadans cap a la política s'ha estès entre treballadors, joves i classes mitjanes, que tenen la sensació que no es defensen prou bé els seus interessos, la supervivència de la democràcia i del model europeu reclama un gir en la manera d'exercir la política. I aquest gir només es pot fer des de l'esquerra.

A casa nostra en tenim alguns exemples. Només els partits d'esquerres utilitzen el sistema de primàries per escollir candidats. Són passos encara petits. De ben segur que no són suficients per poder recuperar tota la confiança perduda i que hem de parlar més dins i fora del partit, que ens hem d'esforçar més per reivindicar que som honestos i, com a col·lectiu, imprescindibles. Però també són passos d'un contrast evident amb un PP que vol guanyar les eleccions a base d'amagar les seves idees, i amb un candidat que ha capejat els pitjors anys de crisi de la nostra història recent a base de negar-se a contestar les preguntes que li formulen els periodistes.

Únicament des de l'esquerra recuperarem la dignitat de la política, perquè és a l'esquerra a qui no beneficien els silencis, la desafecció de la ciutadania o la inoperància dels polítics davant les imposicions dels poders fàctics. La socialdemocràcia ja ha començat a treballar en aquesta direcció. I també és l'esquerra l'única que pot satisfer la demanda de teixir escenaris d'acció política més amplis que els estats i més àgils i operatius que l'actual Unió Europea.

Ara que estem immersos en el pessimisme de la crisi, si aixequem els ulls veiem també que aviat la socialdemocràcia tornarà a ocupar els governs d'Europa. Les previsions ens indiquen que hi ha moltes probabilitats que sigui així l'any que ve en la mateixa França i l'any 2013 a Alemanya. Espanya no n'hauria de quedar al marge després del 20-N.

Pere Navarro i Morera, Alcalde de Terrassa

Més informació:

Read more...

El final del terrorisme d'ETA, una victòria de la democràcia

Per a l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, la declaració de final de l'activitat terrorista d'ETA “és una notícia que té una importància trascendental. Aquest final de les armes hauria d’haver arribat fa molt de temps, perquè s’haurien evitat moltes víctimes de la violència i el patiment de molta gent, però hem de valorar com un gran triomf de la democràcia aquest fet històric ”. Pere Navarro ha recordat també avui, especialment, Francisco Cano, regidor de Viladecavalls que va morir a Terrassa en un atemptat d'ETA el desembre del 2000, i ha subratllart el dolor de les víctimes del terrorisme, perquè "han patit més que ningú les conseqüències d’una lluita que atemptava contra la vida, la llibertat i els drets fonamentals de les persones”. Finalment, Pere Navarro ha expressat la seva esperança en l'obertura d'un temps de reflexió en tota la societat, ja que “la raó democràtica i l’estat de dret s’han imposat finalment a la violència terrorista”.


Més informació:
La Vanguardia: declaracions de Pere Navarro
Europa Press: Pere Navarro cree que el final de ETA tendría que haber llegado hace mucho tiempo

Read more...

Vies de futur per crear riquesa, oportunitats i llocs de treball


Catalunya està d’enhorabona. Dues bones notícies en una setmana: l’obtenció per a Tarragona de la seu dels Jocs del Mediterrani del 2017 i la confirmació que el corredor ferroviari del Mediterrani serà prioritari per a la Unió Europea i per a l'Estat espanyol.

Aquest corredor conecta Catalunya, així com tot el litoral mediterrani, amb les principals àrees econòmiques i industrials d'Europa a través de ferrocarril de mercaderies d'ample europeu. Estem salvant una barrera molt important, que ha afectat durant molts anys la competitivitat de la nostra economia. S'obriran així perspectives de desenvolupament que el nostre país necessita per deixar enrera la crisi i generar riquesa i ocupació. Els ports del nord d'Europa perdran d'aquí a uns anys l'avantatge que els aportava el nostre aïllament i es potenciarà la ruta de transport de mercaderies des dels països orientals a través de la Mediterrània fins als nostres ports, com Barcelona, Tarragona o València.

Les possibilitats que s’obren per al nostre país són difícils de calcular en aquests moments, però sense cap mena de dubte s'impulsarà un creixement remarcable del PIB català i espanyol i això serà positiu no només per a les ciutats de Tarragona i Barcelona -els ports de les quals seran a partir d’ara molt més competitius- sinó per al conjunt de Catalunya i de tot el litoral mediterrani espanyol.

Caldrà, però, que anem per feina. És imprescindible treballar amb eficàcia i rapidesa: els governs català i espanyol han de definir, prioritzar i executar les inversions per construir les infraestructures necessàries. I serà necessari també que les administracions locals i les institucions sòcioeconòmiques participin activament en aquest esforç col.lectiu que esdevindrà una de les principals apostes de futur del nostre país. Així és com aconseguirem reduir al màxim els terminis i disposar del corredor el més aviat possible: estem segurs que pot ser abans del 2030. Finalment, cal també potenciar els sectors industrials, logístics i de recerca que puguin ser més rendibles i aprofitin millor l'impacte del corredor ferroviari: l'objectiu és i ha de ser crear riquesa, oportunitats empresarials i llocs de treball de qualitat.

Read more...

"El meu adversari és el desencant amb la política"

"Aquest matí (18.09.2011), entrevista amb Carlos Herrera (Herrera en la onda, Onda Cero) sobre el futur del PSC i de la proposta de CiU del "dret a decidir". Convergència sempre s'amaga en l'enemic exterior per no parlar de polítiques que són negatives per al futur del país. Hem d'estalviar, sí, però no de manera indiscriminada. Les polítiques de CiU no garanteixen un futur de progrés pel país, sinó un canvi de model. El nostre programa, el de Rubalcaba i Chacón, defensa l'estalvi, però també el creixement econòmic, la solidaritat amb els que més ho necessiten i els interessos de les classes mitges. Al Congrés del PSC es parlarà de debat d’idees. L’adversari a combatre és el desencant  amb la política”.

Més informació:

Read more...

Preservar l'obra social d'Unnim

L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i el president d’Unnim Caixa, Jaume Ribera, s'han trobat (17.09.2011) per tractar sobre el futur de l'Obra Social d'aquesta entitat financera, hereva de Caixa Terrassa i actualment intervinguda pel FROB. A Terrassa hi ha quatre grans equipaments que depenen de l'entitat i evidencien el seu compromís social i cultural: Fupar Unnim (centre d'inserció de persones amb discapacitat intel.lectual), Llar Unnim (residència per a gent gran), Centre Cultural Unnim i Euncet Unnim, escola de negocis adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya i situada al Parc Científic i Tecnològic de Terrassa, Orbital 40. Pere Navarro i Jaume Ribera s'han compromès a treballar conjuntament per preservar aquesta tasca social, cultural i educativa.

Read more...

Enquesta al diari "Ara" sobre el futur lideratge del PSC

El diari Ara publica (14.10.2011) una enquesta sobre els candidats a liderar la nova etapa del PSC. Aquí teniu el link a la notícia. 

Read more...

Dia Mundial de la Visió: la salut, més a prop dels ciutadans i ciutadanes


Molts ciutadans i ciutadanes, així com nombrosos alumnes d'escoles de la ciutat, han participat en l'activitat que, amb motiu del Dia Mundial de la Visió, ha organitzat el Centre Universitari de la Visió de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha visitat (13.10.2011) la carpa instal.lada a la Plaça Vella on s'han fet revisions i s'ha sensibilitzat la població sobre la importància de la previsió en aquest camp de la salut.

Read more...

El meu partit

La meva ciutat

Videos

  © Blogger template Shush by Ourblogtemplates.com 2009

Back to TOP